La lexemologia és la ciència que estudia l'origen dels llenguatges (llengües, parles o idiomes) i de les paraules que les conformen a partir de l'anàlisi dels seus lexemes o morfemes arrel, que són les unitats mínimes de significat
El lexema o morfema arrel és el morfema, o la part d'una paraula, que porta el significat referencial, és a dir, que aporta a la paraula una idea comprensible per als parlants. Es la unitat mínima significant i, per tant, la unitat de significació que constitueix l'arrel o tema d'una família de mots. Es també l'arrel a partir de la qual es formen les paraules dels llenguatges per mitjà de la seva derivació. Un lexema pot constituir per si mateix una paraula o pot simplement ser una part d'una paraula. En el segon cas, el lexema constitueix la part essencial o el nucli significant d'aquesta paraula. Hi ha paraules que poden estar formades per la combinació de diversos lexemes o paraules derivades d'aquests lexemes. Són les paraules compostes. Les paraules que només disposen d'un lexema són les paraules simples.
La derivació lexemològica és el procés o mecanisme que afegeix morfemes al lexema o morfema arrel. Aquest procés és el que origina les paraules dels llenguatges. Aquest fenomen es dona en tots els idiomes. Les llengües deriven les unes de les altres, i totes elles deriven de les llengües mare. Els lexemes de la llengua mare són els lexemes mare. Els lexemes de les llengües filles són els lexemes fills.
Lexema mare: és el lexema que origina les paraules de la llengua mare i sovint de les llengües filles de la llengua mare. També origina els lexemes fills o lexemes traduïts. Es el morfema arrel o el lexema original i genuí que dóna sentit, significat i forma a les paraules de la llengua mare i a les paraules de les llengües filles d'aquesta llengua mare. Quan el lexema mare és traduït (modificat seguint la lògica d'una altra llengua), conforma un lexema fill. Habitualment els lexemes mare són cops de veu, i acostumen a ser monosil·làbics. Exemples en català serien els lexemes nas, ull, cap, sort...
Llengua o llenguatge mare: és la llengua que disposa de més lexemes mare entre un grup de llengües que comparteixen paraules amb la mateixa lexemologia, morfologia i semàntica. Totes les llengües poden crear lexemes propis. Tanmateix, les llengües que disposen d'una majoria de paraules creades a partir dels seus propis lexemes (lexemes mare), i no pas a partir de les traduccions dels lexemes d'altres llengües (lexemes fills), són les considerades llengües o llenguatges mare.
Llengua filla: és el llenguatge que construeix gran part (o una majoria) de les seves paraules a partir dels lexemes d'una altra llengua (llengua mare). Els lexemes que aquesta llengua genera, per tant, són en molts casos, lexemes fills o derivats dels lexemes mare, creats a partir de la traducció dels lexemes mare. Malgrat que totes les llengües poden produir un cert nombre de lexemes propis o lexemes mare, les llengües filles acostumen a utilitzar els lexemes mare d'una altra llengua, que és la seva llengua mare.
El lexema o morfema arrel és el morfema, o la part d'una paraula, que porta el significat referencial, és a dir, que aporta a la paraula una idea comprensible per als parlants. Es la unitat mínima significant i, per tant, la unitat de significació que constitueix l'arrel o tema d'una família de mots. Es també l'arrel a partir de la qual es formen les paraules dels llenguatges per mitjà de la seva derivació. Un lexema pot constituir per si mateix una paraula o pot simplement ser una part d'una paraula. En el segon cas, el lexema constitueix la part essencial o el nucli significant d'aquesta paraula. Hi ha paraules que poden estar formades per la combinació de diversos lexemes o paraules derivades d'aquests lexemes. Són les paraules compostes. Les paraules que només disposen d'un lexema són les paraules simples.
La derivació lexemològica és el procés o mecanisme que afegeix morfemes al lexema o morfema arrel. Aquest procés és el que origina les paraules dels llenguatges. Aquest fenomen es dona en tots els idiomes. Les llengües deriven les unes de les altres, i totes elles deriven de les llengües mare. Els lexemes de la llengua mare són els lexemes mare. Els lexemes de les llengües filles són els lexemes fills.
Lexema mare: és el lexema que origina les paraules de la llengua mare i sovint de les llengües filles de la llengua mare. També origina els lexemes fills o lexemes traduïts. Es el morfema arrel o el lexema original i genuí que dóna sentit, significat i forma a les paraules de la llengua mare i a les paraules de les llengües filles d'aquesta llengua mare. Quan el lexema mare és traduït (modificat seguint la lògica d'una altra llengua), conforma un lexema fill. Habitualment els lexemes mare són cops de veu, i acostumen a ser monosil·làbics. Exemples en català serien els lexemes nas, ull, cap, sort...
Llengua o llenguatge mare: és la llengua que disposa de més lexemes mare entre un grup de llengües que comparteixen paraules amb la mateixa lexemologia, morfologia i semàntica. Totes les llengües poden crear lexemes propis. Tanmateix, les llengües que disposen d'una majoria de paraules creades a partir dels seus propis lexemes (lexemes mare), i no pas a partir de les traduccions dels lexemes d'altres llengües (lexemes fills), són les considerades llengües o llenguatges mare.
Llengua filla: és el llenguatge que construeix gran part (o una majoria) de les seves paraules a partir dels lexemes d'una altra llengua (llengua mare). Els lexemes que aquesta llengua genera, per tant, són en molts casos, lexemes fills o derivats dels lexemes mare, creats a partir de la traducció dels lexemes mare. Malgrat que totes les llengües poden produir un cert nombre de lexemes propis o lexemes mare, les llengües filles acostumen a utilitzar els lexemes mare d'una altra llengua, que és la seva llengua mare.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada